El Projecte Gàbia del Teatre Principal d'Inca, seleccionat per participar en la Prague Quadrennial 2027. La proposta creada i produïda a Inca formarà part de PQ Performance Space, una de les seccions de la principal trobada internacional dedicada a l'escenografia, l'espai escènic i el disseny per a les arts performatives.. El Projecte Gàbia, creat i produït pel Teatre Principal d'Inca, ha estat seleccionat per formar part de PQ Performance Space de la Prague Quadrennial of Performance Design and Space 2027, que se celebrarà a Praga del 8 al 17 de juny de 2027.. La selecció s'ha produït a través de la convocatòria internacional oberta de la Quadriennal i permetrà presentar a Praga, en format expositiu, un projecte nascut al Teatre Principal d'Inca a partir de la investigació sobre les relacions entre música, espai, imatge, intèrpret i espectador.

La Prague Quadrennial, fundada l'any 1967 i celebrada cada quatre anys, és la principal trobada internacional dedicada a l'escenografia i al disseny de l'espai performatiu. La seva 16a edició reunirà a la capital txeca projectes, creadors, institucions, escoles i professionals procedents de desenes de països, convertint Praga durant deu dies en un dels principals espais mundials de trobada, investigació i reflexió entorn de les formes contemporànies de l'espai escènic. Bach dins un cub: l'origen de Gàbia.....

Gàbia va néixer al Teatre Principal d'Inca com un projecte d'investigació escènica, desenvolupat amb el suport de l'Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música (INAEM), a partir de dues estructures que dialoguen entre elles: les sis Suites per a violoncel sol de Johann Sebastian Bach i un gran dispositiu espacial cúbic que transforma la relació habitual entre els intèrprets, l'espai i els espectadors. El violoncel·lista Miquel Àngel Aguiló interpreta íntegrament en directe les sis Suites de Bach, que constitueixen la columna vertebral musical i temporal del projecte. Al seu voltant, el cub es converteix en un espai en transformació constant, habitat successivament per creadors procedents de disciplines i llenguatges molt diferents.

Des del seu naixement, nou artistes han habitat Gàbia, procedents de camps com la música, la dansa, el circ, el grafiti i les arts visuals. Cada nova participació modifica la peça i estableix una relació diferent amb Bach, amb el dispositiu espacial, amb la imatge i amb el públic. Aquesta diversitat forma part de la mateixa naturalesa del projecte. Gàbia no va ser concebuda com un espectacle tancat, sinó com una estructura modular i adaptable, capaç de generar formes escèniques diferents a partir d'un mateix dispositiu. Música, arquitectura efímera, vídeo, arts visuals i acció escènica deixen així de funcionar com a disciplines independents per conviure dins un únic espai compartit.

El cub funciona com un sistema tensional, un quadrat dins un altre quadrat, que forma part de la dramatúrgia mateixa de Gàbia. La proximitat extrema entre intèrprets i espectadors converteix aquest espai en una paradoxa: un lloc de màxima intimitat i, alhora, de màxima exposició i vulnerabilitat. Cada artista que l'habita intervé aquest sistema i el transforma. Sota la direcció artística de Miquel Àngel Raió, el projecte es va presentar inicialment al Teatre Principal d'Inca i posteriorment va continuar el seu recorregut a Barcelona, amb funcions a DAU al Sec, on va obtenir també ressò en mitjans com La Vanguardia i Catalunya Ràdio. De la performance a l'exposició La selecció per a la Prague Quadrennial obre ara una nova etapa en aquesta naturalesa mutable del projecte. Gàbia no viatjarà a Praga per reproduir la performance original.

La Quadriennal l'ha seleccionada per formar part de PQ Performance Space en format expositiu, una transformació que el Teatre Principal d'Inca entén no només com una manera de documentar allò que ja ha succeït, sinó com una nova possibilitat artística per al projecte. El Teatre treballa actualment en la concepció d'aquest dispositiu expositiu, que partirà de la materialitat i de la documentació generada durant les diferents vides de Gàbia. La proposta estudia combinar recursos com una maqueta del dispositiu, fotografia de gran format, projeccions audiovisuals, so i elements espacials, amb la voluntat de construir una experiència que permeti acostar-se a l'univers del projecte. L'objectiu és que el visitant no només pugui veure i comprendre què ha estat Gàbia, sinó també sentir alguna cosa de l'experiència espacial i perceptiva que la defineix, sempre dins els límits i les possibilitats del format expositiu de la Quadriennal.

Aquesta nova transformació és coherent amb la concepció original del projecte. Si fins ara han estat els diferents artistes, disciplines i espais els que han anat modificant Gàbia, la seva arribada a Praga permetrà explorar una nova possibilitat: què queda d'una experiència performativa quan es transforma en una experiència expositiva. Paral·lelament, el Teatre Principal d'Inca continua treballant en la recerca de nous espais i contextos d'exhibició per a Gàbia. La seva naturalesa modular permet que el projecte pugui continuar evolucionant i adoptant configuracions diferents, tant performatives com expositives, segons els llocs i els contextos que l'acullin. Una línia d'investigació nascuda des d'Inca Per al Teatre Principal d'Inca, la selecció representa també el reconeixement internacional d'una de les línies de treball que l'equipament ha desenvolupat amb especial intensitat durant els darrers anys.

Al costat d'una programació estable i plural de teatre, música, dansa, cinema i activitats educatives, el Teatre ha anat consolidant, amb una clara voluntat de modernització, una línia dedicada a la investigació escènica, els llenguatges contemporanis, la creació i el diàleg de les arts escèniques amb altres disciplines. «Que un projecte nascut i desenvolupat des del Teatre Principal d'Inca arribi a la Prague Quadrennial és especialment important per a nosaltres. Gàbia va néixer precisament de la voluntat d'entendre el teatre no només com un espai d'exhibició, sinó també com un lloc on investigar, assumir riscos i generar nous llenguatges», explica Miquel Àngel Raió, director-gerent del Teatre Principal d'Inca i director artístic de Gàbia.

Raió assenyala també que «el fet que a Praga no presentem la performance, sinó la seva transformació en una proposta expositiva, ens interessa especialment. Ens obliga a tornar a pensar el projecte: què queda d'una experiència escènica quan desapareixen els intèrprets? Com podem transmetre un espai, una proximitat, un so o una sensació a través d'una exposició? Aquesta nova vida de Gàbia és absolutament coherent amb la naturalesa del projecte». El Teatre Principal d'Inca treballa ara amb l'equip de la Prague Quadrennial en la definició de les condicions de participació i del futur dispositiu expositiu. Paral·lelament, ha iniciat converses amb diferents institucions culturals per articular els suports necessaris per a la producció i la presència del projecte a Praga. La participació a PQ27 suposa així una nova passa en la projecció exterior del Teatre Principal d'Inca i en la voluntat de connectar la creació desenvolupada des de Mallorca amb els principals espais internacionals d'investigació, reflexió i exhibició de les arts escèniques contemporànies.