JUDO RENSHINKAN 10 PREGUNTES A: Sergi Cruz Rovira. Cinto negre 2º DAN. Amb tots els esport que hi ha per què et va atreure el judo?. La meva declinació pel Judo va ésser essencialment pel fet de conèixer el meu mestre, en Pep Mascaró. El seu esperit entusiasta, dinamitzador i integrador lligat al Judo em varen seduir de bon principi. Si no hagués estat per això, difícilment m’hi hagués iniciat.

Es dur practicar un esport de lIuita com és el judo?. El Judo és una disciplina exigent. Demana una bona condició física en resistència aeròbica i resposta explosiva en els atacs i les defenses. Però “dur o no dur”, depèn de com hom ho etiqueti (són trampes de la ment): per a mi és simplement exigent i de tu depèn que vulguis posar tota la carn a la graella.

De quin dan t'has examinat?. Recentment del 2º DAN, aquest darrer mes de juliol. Que significa per a tu haver tret aquesta nova titulació com és un nou dan?. Per a mi significa seguir estant en el meu camí i en el meu compromís vers el Judo. Per descomptat, assolir un nou grau és sempre molt satisfactori i resulta la recompensa al temps invertit en la seva preparació.

Hi ha feina a preparar un examen d'aquestes característiques?. Molta!. Són quasi 3 mesos de preparació molt intensiva. El nostre mestre, en Pep, ens ensenya a cercar la perfecció; mai no hi ha prou amb un “més o menys” o “tant mateix ja basta”; ell sempre ens porta a trobar la impecabilitat en les tècniques i els kates. La perfecció ha de ser la intenció i l‘objectiu; després, és clar, cadascú assoleix el que pot.

I quin és ara el teu objectiu mes immediat?. Doncs treure’m el títol de Jutge Autonòmic de Kates, en l’especialitat Nage No Kata; una proposta que m’ha fet recentment el nostre mestre en Pep Mascaró, i que he acceptat amb molta il·lusió. En el mig termini, m’agradaria assolir també alguna titulació de monitor o professor de Judo (m’encantaria poder fer feina amb els al·lots del Club ajudant al meu mestre). I per descomptat seguir aprenent cada dia i assolir DANS superiors quan arribi el moment.

Amb aquests anys de practica que es el que t'ha aportat aquest esport?. En aquests darrers 11 anys que fa que practico Judo, un dels aports remarcables ha estat el compromís a mantenir una bona condició física. Cada dia sense falta hi dedico 1.5 hores al manteniment físic, amb independència de que a més acudeixi al dojo a practicar judo amb els companys. Però això no ho és tot, valoro per damunt de tot l’enriquidora amistat i la relació amb els companys, així com el fet de que el Judo és per a mi un compromís que em manté viu i constant en la disciplina, i ha esdevingut en escènica una via per a créixer com a persona.

Vaig llegir una vegada que el judo és una forma de vida. Que vol dir això?. Vol dir literalment el suggereix l’enunciat: que poc a poc comences a viure acord als principis i fonaments de Judo, extrapolant-los fora del tatami: el camí de la fluïdesa, l’honor i el respecte reconegut vers als teus companys i adversaris, la constància, la perseverança...són atributs que desenvolupes en la pràctica del Judo, però que t’emportes a la resta de la vida; després acabes entenent que tota allò que esdevé en el Dojo és un reflex de la teva vida fora del tatami i a la inversa.

EI judo art marcial o esport ?. Aquesta és una bona pregunta, i la resposta adequada dependrà d’aquell a qui li facis, i de com ell/ella etiqueti la seva experiència en el Judo. Per a mi és molt més que un esport: és el refinament i perfeccionament d’arts marcials japoneses molt antigues per a temps moderns més civilitzats. Gairebé tots els judoques son també gent molt esportista que practiquen altres esports per poder disposar d’una bona forma física que els permeti alhora viure una millor experiència del judo.

Però quan entres en el Dojo, per a mi es tracta d’una dimensió diferent a la merament esportiva, i em remeto aquí a un dels meus grans referents de les arts marcials: Bruce Lee, qui definia l’art marcial com a “ l’art d’expressar-se a un mateix amb el mínim d’energia i moviment ”, i això és diu molt ràpid però no és gents trivial...cal viure’n l’experiència.

Vols afegir alguna cosa més?. Si, voldria dir que em sento molt agraït i afortunat de pertànyer a aquesta gran família que és el nostre Club RENSHINKAN, i de poder seguir progressant als meus 51 anys de la ma del meu mestre i amic en Pep Mascaró. Gràcies Pep, per haver fet possible que el Judo entrés en la meva vida.