Un mes després del 26J: el silenci de Prohens i Galmés davant el clam de les 70.000 persones és injustificable

El GOB i Terraferida donen suport a la convocatòria de Madò Farta i conviden a que la ciutadania torni a omplir els carrers perquè les institucions encara no han donat cap resposta al clam de «Mallorca al límit»

Just un mes després de la manifestació «Mallorca al límit», en què més de 70.000 persones varen omplir de manera pacífica i exemplar els carrers de Palma per reclamar un canvi de rumb davant la massificació, la turistificació i la pèrdua de qualitat de vida que pateix Mallorca, el silenci de les principals institucions del país és políticament injustificable.

Després de la mobilització, el GOB i Terraferida varen sol·licitar reunir-se amb la presidenta del Govern de les Illes Balears, Marga Prohens, i amb el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, per traslladar-los les demandes expressades per la ciutadania i presentar-los un primer paquet de mesures concretes. A dia d’avui, cap de les dues institucions ha mostrat la voluntat d’obrir aquest espai de diàleg.

Per aquest motiu, el GOB i Terraferida donen suport a la convocatòria impulsada per Madò Farta per al proper dissabte 29 d’agost, una acció simbòlica que convida la ciutadania a recuperar el carrer i recordar, una vegada més, que Mallorca està al límit. 

Aquesta mobilització és també una nova crida perquè el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca escoltin el clam de la ciutadania, rebin les entitats impulsores d’aquest moviment social i iniciïn, d’una vegada, el diàleg que la societat mallorquina reclama. Animam tothom a participar en aquesta cadena a la fresca perquè el silenci institucional no pot continuar sent la resposta al clam de les més de 70.000 persones que es varen manifestar el passat 26 de juliol.

Ja no és temps de més diagnòstics. Ja no és temps de passar-se la responsabilitat entre el Govern, el Consell i els partits de l’oposició. Ja no és temps de contenció, ni cercar excuses ni d’assenyalar qualsevol altra administració de Madrid o AENA. Ara és el moment de prendre decisions polítiques valentes i passar a l’acció. El GOB i Terraferida consideren que hi ha, com a mínim, sis actuacions prioritàries que el Govern i el Consell poden començar a impulsar de manera immediata.

1. Recuperar l’habitatge per a la ciutadania. Declarar totes les Illes Balears zona de mercat residencial tensada, decretar una moratòria de noves llicències de lloguer turístic i iniciar l’eliminació progressiva de les places de la borsa. Ja no basta parlar de contenció; és necessari començar a reduir la pressió que el lloguer turístic exerceix sobre el dret a l’habitatge.

2. Protegir el territori. Decretar una moratòria de noves llicències urbanístiques en sòl rústic i iniciar la derogació de les normes que han afeblit la protecció territorial sota el pretext de la simplificació administrativa, amb les Llei de Projectes Residencials Estratègics i la Llei Òmnibus com a principal exponents.

3. Transformar el model de mobilitat. Aprovar un veritable pla de mobilitat que prioritzi el transport públic per damunt del vehicle privat, estableixi un límit al nombre de vehicles que poden circular per Mallorca, impulsi decididament la xarxa ferroviària i renunciï a continuar ampliant la xarxa de carreteres.

4. Garantir la seguretat climàtica. Aprovar els Marcs Estratègics de Referència en Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic amb horitzons 2030 i 2050, que orientin totes les polítiques públiques dins els límits ecològics de Mallorca, reforçant alhora la infraestructura verda i impulsant una transició energètica compatible amb la preservació del territori.

5. Garantir la seguretat hídrica. Impulsar una gestió integral de l’aigua adaptada als límits dels recursos hídrics de l’illa, protegint els aqüífers, reduint la demanda i condicionant qualsevol planificació urbanística i turística a la disponibilitat real d’aquest recurs essencial.

6. Garantir l’autonomia alimentària. Protegir el sòl agrari i impulsar una estratègia de suport a la producció local que permeti augmentar la capacitat de Mallorca per alimentar la seva població, preservant el territori productiu i reforçant el sector primari com a element clau de la resiliència de l’illa.

Aquestes decisions no resolen per si soles tots els reptes que afronta Mallorca, però marcarien un canvi de rumb clar i demostrarien la voluntat política de començar a respondre al clam ciutadà expressat el passat 26 de juliol, més enllà de la contenció.

Les més de 70.000 persones que es varen manifestar per «Mallorca al límit» continuen esperant una resposta. El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca tenen ara l’oportunitat i la responsabilitat de demostrar que han escoltat aquest missatge. El silenci institucional ja no és una opció.