Estem arribant al límit del creixement de l’ocupació i no hem fet els deures

CCOO posa de manifest l’augment de la precarietat, la minva de les condicions de vida de la classe treballadora i la necessitat de seguretat en el desenvolupament d’un projecte de vida digne

Segons les dades EPA fetes públiques avui per l’Institut Nacional d’Estadística, en el primer trimestre de l’any 2025, l’atur afecta un total de 96.200 persones, que representen el 14,78 % de la població activa balear, una taxa que és inferior a la de l’any 2024 en 0,7 punts percentuals.

Per comparació, al mateix període de l’any 2024, el nombre de persones aturades s’ha reduït en un -2,93%, un decreixement que significa, en nombres absoluts, -2.900 persones. En relació al trimestre anterior, l’atur balear s’incrementa en +42.900 persones amb una taxa de variació trimestral del +44,59%.

Juntament amb la disminució de l’atur, el total d’ocupats augmenta interanualment en +13.500 persones, amb un creixement relatiu del +2,5%. En total, les Balears compten amb 554.500 persones ocupades i per comparació amb el trimestre anterior ha descendit en -42.400 ocupats, el que percentualment suposa un -7,10%.

Per CCOO, les dades de l'EPA que s’han publicat avui confirmen que tenim més ocupació i meny aturats que l’any passat. Les xifres es corresponen a un primer trimestre, en el qual la nostra economia és menys dinàmica i està a l’espera de l’inici de la temporada turística, que segons les previsions, serà igual o millor que la de l’any passat, al mateix temps que les persones treballadores viuen pitjor.

Aquest creixement incessable en nombre de turistes demostra que ens hem abocat a un model insostenible social, econòmica i mediambientalment parlant. Per una banda, tenim el greu problema de les insuficients condicions de vida de la classe treballadora, degut a l’augment del preu de la cistella de la compra i de l’inassumible cost de l’habitatge, que no cessa de créixer i uns salaris que no estan a l’alçada. Això provoca un efecte directe sobre la difícil sostenibilitat econòmica dels distints sectors productius, degut a la manca de treballadors i treballadores que decideixen no venir a les Illes a treballar o que es veuen expulsats per la incapacitat de tenir un projecte de vida digne al nostre territori. A la vegada, repercuteix en les creixents càrregues de feina de les plantilles que perjudiquen seriosament la salut dels i les treballadores.

A tot això hem de sumar l’efecte sobre el medi ambient que té el fet de rebre aquest volum de persones cada any. Els nostres entorns naturals necessiten protecció i cura per tal d’assegurar l’habitabilitat duradora a les illes i el futur del seu principal sector productiu.

Per tot això, podem assegurar que el discurs triomfalista no representa la realitat que vivim les persones treballadores, sinó una excusa per a que tot continuï igual. Davant d'aquest fet, la tasca del sindicat és primordial per a negociar i acordar els distints convenis col·lectius que tenim en marxa, les pujades salarials d’acord amb l’augment dels beneficis empresarials i unes condicions de salut laboral que no ens posin en risc. Estem arribant al límit del creixement de l’ocupació i no estem aprofitant per fer les reformes que el nostre mercat laboral necessita.

Des del sindicat demanem als empresaris i al govern alçada de mires, pensar en el futur i fer propostes empresarials i polítiques de vagin en la línia de possibilitar un projecte de vida digne. Necessitem augments dels nostres ingressos, polítiques públiques que donin cobertura a les necessitats dels treballadors i treballadores, millorar les mesures de prevenció de riscos laborals i de les inspeccions de treball pertinents. Els discursos i els anuncis han d’anar més enllà de simples paraules i en la direcció de les conclusions del document de les bases de la transició.

A CCOO volem que les persones treballadores tinguin perspectives de progrés i, per això, instem a tothom a sortir al carrer el Primer de Maig, un dia ple de reivindicacions per conservar allò que tant ens ha costat aconseguir i lluitar per un futur més segur per a la classe treballadora.